TEMA 11, TEORÍA

EINES DE LA WEB 2.0: BLOCS I WIKIS

Aquest tema és molt interessant i profitós, ja que estem treballant dia a dia amb els Blocs a les classe d’Aules.

Ens ajuda a saber:

1) Característiques d’un Bloc.

2) Tipus de Blocs

3) Característiques d’una Wiki

4) Exemples de Blocs i Wikis

5) Ús didàctic de Blocs i Wikis

En primer lloc, sobre les característiques d’un Bloc podem trobar:

Un bloc és un espai Web personal en el qual el seu autor (poden haver-hi diversos autors autoritzats) pot escriure cronològicament articles, notícies...(amb imatges i enllaços), però a més és un espai col·laboratiu on els lectors també poden escriure els seus comentaris a cadascun dels articles (entrades/*post) que ha realitzat l'autor.

Són molt fàcils de crear, doncs, hi ha plantilles i la inclusió de textos, imatges, vídeos, sons és senzilla. Es pot accedir als blocs des de qualsevol ordinador doncs s'editen on-line. Per tant, les actualitzacions són immediates (encara que açò impedeix treballar off-line i guardar una còpia completa del bloc en un disc).

L'estructura bàsica del bloc és cronològica (els nous articles sempre apareixen els primers), però els continguts també es poden organitzar per categories (etiquetatge semàntic, tags). Els articles queden permanentment arxivats i són accessibles directament a través d'una URL (permalink).

Solen incloure un cercador intern, llistats d'altres blogs (blogrolls) i diverses funcionalitats (gadgets, ginys) com a rellotges, calendaris...

Ofereixen un servei de sindicació/subscripció RSS dels continguts, amb la finalitat de que els subscriptors puguen rebre en els seus "programes agregadores" informació sobre les actualitzacions del bloc. I alguns permeten als autors saber quan se'ls cita en un altre weblog (trackback, pingball). També resulta habitual crear agregacions de blocs (planets), amb el que es facilita el diàleg i el contrast d'idees entre autors i lectors de diferents blocs.

TIPUS DE BLOCS:

Bloc de Centre:
Exemple: http://blocs.tecnocampus.cat/centre-competencies-integracio/

Bloc d'Aula:
Exemple: http://edu.jccm.es/cp/inocentemartin/

Bloc de professors:
Exemple: http://alexamorosiesbiar.blogspot.com.es/

Blocs de Blocs:
Exemple: http://www.blocdeblocs.net/

Blocs de Pobles:
Exemple: http://blocs.tinet.cat/lt/blog/el-bloc-de-jordi-rius-jove/category/pobles-del-camp

Blocs de Recursos:
Exemple: http://blocs.xtec.cat/recursosee/

Blocs d'Alumnes:
Exemple: http://lacomatecno.blogspot.com.es/2008/10/alguns-blocs-dalumnes.html

Característiques d’una Wiki:

Una wiki és un espai web corporatiu, organitzat mitjançant una estructura hipertextual de pàgines (referenciades en un menú lateral), on diverses persones autoritzades elaboren continguts de manera asíncrona. Solen mantenir un arxiu històric de les versions anteriors i faciliten la realització de còpies de seguretat dels continguts.

Igual que els blocs són espais on-line molt fàcils de crear doncs hi ha plantilles i la inclusió de textos, imatges, vídeos, sons és senzilla. Solen incloure un cercador intern i faciliten les sindicació de continguts.

Enfront dels blocs que s'articulen mitjançant articles en ordre cronològic i que poden estar més orientats a informar i promoure comentaris crítics, les wiki s'organitzen per pàgines amb etiquetes (sense ordre cronològic) i estan més orientades a la creació de textos conjunts i síntesis i a la negociació de continguts i significats entre diverses persones.

D'altra banda, els blocs permeten que els visitants deixen comentaris encara que sense modificar els articles que han escrit els seus autors (continguts estàtics), mentre que les wikis no preveuen que els visitants deixen comentaris (llevat que es registren); les persones autoritzades si poden modificar i ampliar les seues pàgines (continguts dinàmics) en qualsevol moment.

Pel que fa als exemples dels Blocs i Wikis, podem observar els enllaços anteriorment adjuntats dels Blocs més els següents Wikis:

http://wikimusic.wetpaint.com/

http://gramatica.wikispaces.com/home

http://www.wikispaces.com/

I per últim, l’ús didàctic dels Blocs i Wikis podem dir:

- Es poden utitlitzar com a portfoli digital. Poden elaborar aquí alguns dels treballs que els encarreguin els professors.

- Fer brainstorning sobre un tema.

- Coordinació del periòdic escolar o de qualsevol activitat.

- On el professorat emmagatzema i ordena materials i informacions d'interès per al seu treball.

- Enllaç al bloc tauler d'anuncis del professor (RSS alumnes).

- Bloc personal del professor, orientat als seus col·legues.

Adjunte un enllaç perquè quede més clar la Web 2.0:

http://www.youtube.com/watch?v=J23fObl4SQA

TEMA 10, TEORÍA

 LA WEB 2.0

Aquest tema té tres apartats importants, com són:

- Diferències entre la Web 1.0 i la Web 2.0

- Aplicacions de la Web 2.0

- Implicacions educatives de la Web 2.0

Respecte a l’apartat de les diferències podem torbar:

 Web 1.0

- Pàgines Web estàtiques
- Els continguts són produïts pel Webmaster
- L’arquitectura de treball es Client-Servidor
- Visualitzacióde contiguts mitjançant un navegador web
- L’usuari solament pot llegir el contingut.
- És necessari tenir instal.lat un programari client en l’ordinador.
Aquesta és la Web més estàtica.

Web 2.0- Gran interacció entre els usuaris.
- La plataforma de treball és la pròpia pàgina web(no és necessari tenir instal·lat un programari client en l'ordinador).
- Contigut dinàmic
- Visualització mitjançant navegador, Lector RSS
- L’escriptura Web es compartida
- La unitat mínima de contingut és el post o article.
- Tots son autors de la informació

A continuació, veiem les aplicacions de la Web 2.0 segons la activitat a la qual es destina:

- Per expressar-se, crear i publicar: Blocs, Wikis.

- Per a compartir, publicar i cercar informació: PodCast, Youtube, ....

- Xarxes Socials: Secons Life, Twiter, Facebook.

- Per accedir a informació d’interés: RSS, BlogLines, GoogleReader (alta aplicació per a poder gestionar les RSS), ....

I per últim, respecte a les implicacions educatives de la Web 2.0, podem trobar:

- És un entorn que tothom ens socialitzem i podem compartir informació.

- És un espai social horitzontal i ric en fonts d’informació

- Està orientat al treball autònom i col·laboratiu.

- Hi ha més interès i motivació.

- Ofereix espais on-line per a la publicació de continguts.

- Millora competències digitals. (Aquest punt es molt important ja que es un pas que necessitem nosaltres com a futurs docents per millorar les competències digitals).

- Creació i gestió de xarxes de centres i professors.

Per últim, adjunte un vídeo per deixar més clar que és una Web 2.0:

PRÀCTICA 5

PRÀCTICA DE CERCADORS D'IMATGES

Aquesta  pràctica em va resultar molt útil, ja que vam estar veient diferents cercadors a classe, i parlant d'alguns d'ells. Va ser una activitat molt completa, es a dir, a més de conéixer diversos tipus de cercadors, vam poder obrir i treballar amb uns quants a classe i uns altres a casa, on podíem veure cadascú el que contenia al seu interior i veure quin ens agradava més, quin era més complet, es a dir, trobavem la diferencia d'uns amb altres.




TIPUS DE CERCADORS:

Cercadors generals. Permeten la utilització de determinats tipus de filtres i, a més, la recuperació de la imatge.


Multi-cercadors. Treballen amb una única interfície mentre que, no permeten ni la consulta simultànea, ni els resultats unificats.

Meta-cercadors. Són molt més complets que els multi, permeten consultar diversos cercadors i, a més presenten els resultats eliminant duplicitats. El seu major inconvenient és la simplificació de sintaxi que pot generar errors.

Com ja hem vist un breu anàlisi i tipologia dels cercadors d'imatges, una altra definició rellevant, és el concepte de bancs d'imatges, que són els que s'encarreguen de la difusió de col·leccions i la seua gestió en molts casos i es realitza mitjançant bases de dades.

A continuació, veiem el tipus de llicències que ens podem trobar en la recerca de recursos en Internet:

- Copyright. Qualsevol producció acollida a aquesta llicència té tots els drets reservats, no es podrá ni modificar, ni plagiar, etc.

- Copyleft. En aquesta llicència, és protegeixen produccions artístiques que eliminen restriccions de distribució o modificació imposades pel copyright.

- Domini Públic. Ací, queden les obres literàries, artístiques o científiques a l'expirar el termini de protecció dels drets patrimonials d'autor.

Llicències Creative Common. Aquestes ofereixen els següents drets a terceres persones.

- No comercial.

- Sense obres derivades.

- Compartir iqual.

- Reconeixement.

Una pàgina amb més tipus de cercadors:

http://www.cuervoblanco.com/buscadores_imagen.html

Després d'haver treballat amb aquesta pràctica, m'he adonat que existeixen moltíssims cercadors i que no sols està el que tothom reconeix com a google, doncs ara si tindre una bona recopilació de cercadors!!!.

TEMA 9, TEORÍA

LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ A LA SOCIETAT DIGITAL

Aquest tema està dividit de cinc apartats molt interessants, ja que conté que són les Tic que encara no habíem tractat aquest tema amb tanta claretat, els apartats són:

• Característiques de la Societat TIC.
• Què són les TIC?
• Característiques de les TIC
• Aportacions de les TIC
• Limitacions a les TIC

En primer lloc, les característiques de la Societat TIC són:

• Gran presència dels “mass media” i de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Estem totalment rodejats de les TIC, ja que vivim en una societat que tenim les TIC presents en tots els àmbits de la nostra vida.
• Gran quantitat d’informació al nostre abast. Tenim tantíssima informació, que de vegades quan volem alguna informació sobre alguna cosa en concret no sabem cap a on tirar, ja que hi ha moltissima.
• Continus avanços científics i tecnològics. Tenim una tecnologia que avança molt ràpid.
• La fi de l’era industrial. La major part de la població activa dels països en els quals s’ha consolidat la “societat de la informació” treballa en el sector serveis i sempre amb forta independència de les TIC per a realitzar el seu treball.
• Llibertat de moviment. Estem amb una creixent llibertat de moviment. Per exemple: Skipe, es a dir, podem estar en qualsevol lloc a l’hora que siga i ens podem connectar a Skipe i podem parlar i veure'ns en el moment que siga.
• Nous entorns laborals. Les TIC faciliten un nou entorn de treball, ja que hi ha gent que treballa des de casa.

Les TIC:

Es denominen tecnologies de la informació i la comunicació al conjunt de tecnologies que permeten l'adquisició, producció, emmagatzematge, tractament ,comunicació, registre i presentació d'informacions, en forma de veu, imatges i dades contingudes en senyals de naturalesa acústica, òptica o electromagnètica. Les Tic inclouen l'electrònica com a tecnologia base que suporta el desenvolupament de la telecomunicacions, la informàtica i l'audiovisual.

A més, són qualsevol eina en la qual estas processant i a la vegada transmitint informació.

Exemples de TICs: Ordinador (típica), televisió, disc dur, impresora, programes, movil, etc.

Característiques TIC:

Inmaterialitat, per exemple el programa Skipe.

Deslocalització

Interactivitat

Instantaneitat, exemple: messenger.

Reproducció limitada: en qualsevol part del món “Skipe”.

No linealitat - Interconexió: són característiques molt semblants.

Diversitat de formats/Multiformat, ja que la informació la trobem de diferents formes (text, imatge, so).

Pots estar en qualsevol lloc gràcies a la tecnologia, per exemple (Internet).

Aportacions de les TIC:

1. Fàcil accés a tot tipus d’informació.

Sobre qualsevol tema i en qualsevol format (textual, icònic, sonor), especialment a través de la televisió i Internet però també mitjançant l'accés a les nombroses col·leccions de discos en suport CDROM i DVD: sobre turisme, temes legals, dades econòmiques, enciclopèdies generals i temàtiques de tot tipus, pel·lícules i vídeos digitals (s'estan digitalitzant en suport DVD tota la producció audiovisual), bases de dades fotogràfiques...

La informació és la matèria primera que necessitem per a crear coneixements amb els quals afrontar les problemàtiques que se'ns van presentant cada dia en el treball, en l'àmbit domèstic, en reflexionar…

2. Instruments per a tot tipus de procés de dades.

Els sistemes informàtics, integrats per ordinadors, perifèrics i programes, ens permeten realitzar qualsevol tipus de procesament de dades de manera ràpida i fiable: escriptura i còpia de textos, càlculs, creació de bases de dades, tractament d'imatges... Per a açò, disposem de programes especialitzats: processadors de textos, editors gràfics, fulls de càlcul, gestors de bases de dades, editors de presentacions multimèdia i de pàgines web...

3. Canals de comunicació.

Immediata, sincrònica i asíncrona, per a difondre informació i contactar amb qualsevol persona o institució del món mitjançant l'edició i difusió d'informació en format web, el correu electrònic, els serveis de missatgeria immediata, els fórums telemàtics, les videoconferències...

4. Emmagatzematge de grans quantitas d’informació.

En petits suports de fàcil transport (discos, targetes, xarxes). Un disquet pot emmagatzemar 1'4 Mbytes d'informació, és a dir, al voltant d'un milió i mitjà de caràcters, un volum equivalent a un llibre de centenars de pàgines o algunes fotografies de qualitat comprimides. Un CD-ROM pot emmagatzemar unes 600 Mbytes, l'equivalent a 400 disquets, on es pot allotjar qualsevol gran enciclopèdia. I un DVD equival a més de 20 CD-ROM, amb capacitat per a emmagatzemar qualsevol llargmetratge amb bona qualitat d'imatge.

5. Automatització de tasques.

Mitjançant la programació de les activitats que volem que realitzen els ordinadors, que constitueixen el cervell i el cor de totes les TIC. Aquesta és una de les característiques essencials dels ordinadors, que en definitiva són "màquines que processen automàticament la informació seguint les instruccions d'uns programes".

6. Interactivitat

Els ordinadors ens permeten “dialogar” amb programes de gestió, videojocs, materials formatius multimèdia, sistemes experts específics... Aquesta interacció és una conseqüència que els ordinadors siguen màquines programables i siga possible definir el seu comportament determinant les respostes que han de donar davant les diferents accions que realitzen davant ells els usuaris.

7. Homogeneïtzació.

Dels codis emprats per al registre de la informació mitjançant la digitalització de tot tipus d'informació: textual, sonora, icònica i audiovisual. Amb l'ús dels equips adequats es pot captar qualsevol informació, processar-la i finalment convertir-la a qualsevol format per a emmagatzemar-la o distribuir-la. Així per exemple, hi ha programes de reconeixement de caràcters que lligen i converteixen en veu els textos, programes de reconeixement de veu que escriuen al dictat, escáners i càmeres digitals que digitalitzen imatges...

8. Instrument cognitiu.

Que potencia les nostres capacitats mentals i permet el desenvolupament de noves maneres de pensar.

Limitacions de les TIC:

• Problemes tècnics.

Incompatibilitats entre diversos tipus d'ordinador i sistemes operatius, l'ample de banda disponible per a Internet (insuficient encara per a navegar amb rapidesa i visualitzar vídeo de qualitat on-line), la velocitat encara insuficient dels processadors per a realitzar algunes tasques (reconeixement de veu perfeccionat, traductors automàtics...)

• Falta de formació.

La necessitat d'uns coneixements teòrics i pràctics que totes les persones han d'aprendre, la necessitat d'aptituds i actituds favorables a la utilització d'aquestes noves eines (alfabetització en TIC).

• Problemes de seguretat.

Circumstàncies com el risc que es produïsquen accessos no autoritzats als ordinadors de les empreses que estan connectats a Internet i el possible robatori dels codis de les targetes de crèdit en comprar en les tendes virtuals, frena l'expansió del comerç electrònic i d'un major aprofitament de les possibilitats de la Xarxa.

• Barreres econòmiques.

Malgrat el progressiu abaratament dels equips i programes informàtics, el seu preu encara resulta prohibitiu per a moltes famílies. A més, el seu ràpid procés d'obsolescència aconsella la renovació dels equips i programes cada quatre o cinc anys.

• Barreres culturals.

L'idioma dominant, l'anglès, en el qual vénen moltes referències i informacions d’ Internet, etc.

Vídeo sobre les noves tecnologies i Tic:

TEMA 8, TEORÍA

ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS TIC EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA

                                                 

Aquest tema es molt curt i el que jo faré es posar altres punts importants que s’han de saber per que completen aquest tema.

Ens apareixen tres apartats importants del tema com són:

1. Justificació d’un projecte TIC
2. Disseny d’aules digitals
3. Models i estratègies didàctiques.
   
   

I per altra banda, posaré una diferència clara d’aula digital i aula virtual, inconvenients d’aula virtual i aula digital. A més, col·locaré uns enllaços que englobe el títol d’aquest tema.

En primer lloc, veurem la justificació de per què fer un projecte TIC:

- Impulsar el desenvolupament d’un espai virtual de comunicació en el qual tinga cabuda tota la comunitat educativa.

- Potenciar l’ús de les TIC com recurs personal del professorat i per a la gestió administrativa.

- Desenvolupar un model d’avaluació que permeta conèixer el grau d’utilització de les TIC i la seua incidència en el procés educatiu.

- Integrar la utilització de les TIC en el procés d’ensenyament-aprenentatge en les diferents àrees del currículum.

En segon lloc, disseny d’aules digitals:

Aules virtuals: s’ha desenvolupat amb la Plataforma Moodle un col·legi virtual on els alumnes entren a les seues “aules” per a realitzar tasques tant en el centre com des de la seua casa o punts d’accés a Internet.

Com s’organitzen els recursos en una aula digital?

- Es disposa d’un cablejat de xarxa i un punt Wifi que donen servei a totes les dependències. 2 armaris mòbils amb TV, dvd i vídeo.

- Espai amb PD interactiva: 2 Aules de sisé de primària, 1 Biblioteca escolar, 1 Aula d’usos Múltiples, 1 Aula TIC fixa.

- Aules d’Infantil i Primària: 1 ordinador amb Internet, 1 vídeoprojector fixe, 1 pissarra de projecció, conexió amb impressora en xarxa.

I en tercer lloc, models i estratègies didàctiques:

- Suport, reforç, complement i ampliació de les exposicions del professor.

- Realització de tasques on-line des de diverses plataformes.

 Exemple: nosaltres, des de casa donem la classe pel campus virtual.

- Reforç en la realització d’activitats de lecto-escriptura.

- Presentació de treballs i Unitats Didàctiques.

Inconvenients d’un aula virtual i digital:

L’aula virtual permet l’aprenentatge a través de l’ús de la tecnologia. “Aula virtual” és el terme que dóna de seguit l’aprenentatge en línia o la seua correspondència, ja que encara que no exista aula física, igual que l’aula d’ensenyament i aprenentatge se segueixen produïnt. Amb la tecnologia digital, les aules virtuals són molt populars per varies raons. No obstant açò, també tenen alguns inconvenients, com són: la falta d’atenció individualitzada per part de la mestra cap al xiquet, l’obligació de desplaçar-se d’un aula a altra, que solament és accessible en determinats moments, etc.

Aula Virtual:

Els sistemes d'educació i formació oberts i a distància han deixat de ser només una alternativa més d'ensenyament per a convertir-se en un model educatiu d'innovació pedagògica del present segle.

I així, com en l'educació presencial les condicions com el contacte "cara a cara" amb els alumnes en espais especialment dissenyats, "les aules", constitueixen les seues peces bàsiques, en la modalitat d'educació a distància, "l'aula virtual" es constitueix en el nou entorn de l'aprenentatge en convertir-se en un poderós dispositiu de comunicació i de distribució de sabers que, a més, ofereix un "espai" per a atendre, orientar i avaluar als participants.

L'aula virtual, disponible en Internet les 24 hores del dia, ofereix els serveis i funcionalitats necessàries per a l'aprenentatge a distància i respon a la necessitat dels docents i alumnes d'una comunicació directa i atenció personalitzada immediata o diferida.

AVANTATGES

Redueix notablement els costos de la formació.

No requereix d'un espai físic i evita els desplaçaments.

Amplia notablement el seu abast donant majors possibilitats als quals es troben més allunyats dels Centres de formació.

Permet l'accés als cursos amb total llibertat d'horaris.

Proporciona un entorn d'aprenentatge i treball cooperatius.

Distribueix la informació de forma ràpida i precisa a tots els participants.

Prepara a l'educant per a competir en el mercat de manera més àgil, ràpida i eficient.

Converteix la docència virtual en una opció real de teletreball.

Es complementa, sense cap dubte, amb la formació presencial i amb els suports didàctics ja coneguts.

Les aules digitals, també conegudes com a aules del futur, són aquelles que estan dotades d'ordinadors d'última generació connectades a Internet a través d'una xarxa WiFi, amb programari d'ús general i programari educatius, a més compten amb pantalles digitals interactives i una impressora multifunció.

En aquest tipus d'aules els alumnes poden descarregar al seu equip les programacions i treballs que els mana el professor, enviar els seus treballs perquè siguen corregits, rebre les correccions de manera personalitzada, així com treballs individualitzats de reforç, suport i recuperació, compartir arxius amb els companys de la seua classe o altres grups, per a realitzar dinàmiques cooperatives, sol·licitar impressions en paper a través del servidor, controlar els seus quaderns virtuals, navegar en els enllaços web que li proporciona el docent.

Els docents poden enviar les seues programacions o treballs a cada alumne o a tota l'aula, arreplegar els treballs lliurats per cada alumne, que arriven classificats i ordenats. Enviar i arreplegar activitats de suport, reforç o recuperació a cada alumne, enllaçar amb el servidor amb la web a través d'enllaços, descarregar les pàgines web que s'han descarregat amb anterioritat, visualitzar i controlar l'escriptori de qualsevol alumne de l'aula, gravar en remot l'escriptori de cada estudiant per a poder avaluar processos i no solament resultats finals.

Un altre element important en aquestes aules són les pantalles digitals, que consistixen en un ordinador connectat a un video-projector, que projecta la imatge d'aquest ordinador sobre una superfície llisa i rígida, sensible al tacte o no, des de la qual es pot controlar l'ordinador, fer anotacions manuscrites sobre qualsevol imatge projectada, així com guardar-les, imprimir-les, enviar-les per correu electrònic i exportar-les a diversos formats. La principal funció de la pissarra és, doncs, controlar l'ordinador mitjançant aquesta superfície amb un bolígraf, el dit -en alguns casos- o un altre dispositiu com si d'un ratolí es tractara i fer anotacions manuscrites. És el que ens dóna interactivitat amb la imatge i el que ho diferencia d'una pissarra digital normal (ordinador + projector).

Per últim, adjunte uns vídeos:

Un centre model en TIC:

Com un centre organitza els recursos TIC a l’aula: