Benvinguts
al racó de Sonia!!!
Mostrando entradas con la etiqueta TEORÍA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta TEORÍA. Mostrar todas las entradas

miércoles, 16 de mayo de 2012

TEMA 15, TEORÍA





Aquest tema esta dividit en quatre apartat importants:
  1. Classificació de programes amb suport informàtic.
  2. Tipus de materials informàtics educatius.
  3. Característiques eines d’autor.
  4. Criteris de selecció i exemples.

En primer lloc, la classificació més genèrica de programes amb suport informàtic trobem tres grans parts:
  1. Eines d’usuari de propòsit general. Exemple, el paquet de office és un cas pràctic, perquè té un ampli ventall de avantatges, ens dona faciltat de tasques de recollida, presentació i gestió de dades, processador de textos, etc.
  2. Jocs i programes d’entrenament. L’objectiu principal és divertir.
  3. Interactius d’aprenentatge i potenciadors del desenvolupament de la creativitat. Destaquen dos grans grups: Aprenentatge de continguts, Suport del procés d’I-A, Aprenentatge d’idiomes, Consulta i l’altre gran grup: Desenvolupament de la creativitat, Programes de disseny, Creació de pel·lícules, Animació.
     
En segon lloc, els tipus de materials informàtics educatius:
- Programari específic i material audiovisual, aquest sol estar centrat en una matèria i nivell educatiu concret.
- Eines d’autor, permet l’adaptació de les activitats educatives a la matèria i nivell.
- Eines creatives, orientades a la creació de productes artístics multimèdia. Permeten centrar-se en el procés.
Característiques d’eines d’autor:
Són aplicacions orientades a la creació de materials educatius, que integren tots els components d’un material didàctic multimèdia sense necessitat de programar. Entre les característiques més importants podem destacar:
  • Permeten adaptar la informació, la seua presentació i seqüenciació, a les necessitats de l’alumne.
  • Permeten relacionar la informació i les seues fonts.
  • Permeten incloure qüestionaris i proves que avaluen els coneixements.
  • Permeten activar animacions i vídeos explicatius.


I per últim, els criteris de selecció:
- Facilitat d’ús versus llibertat creativa
- Programació automàtica
- Interoperabilitat i standards
- Adaptació a diferents estils d’aprenentatge
- Fitxers multimèdia
- Extensibilitat, els materials que és generen siguen extensos.

Exemples:

Jclic:                                                                                                                                 Squeak:










Hot Potatoes: 











I altres aplicacions interessants són:

Exe- Learning:                                                                                          Neobook:



 






Webinar:







 Adjunte un vídeo molt interessant:



sábado, 12 de mayo de 2012

TEMA 14, TEORÍA



APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI LLIURE

Aquest tema està dividit en quatre apartats:

  • Què és Linux?
  • Software Lliure
  • Avantatges i inconvenients del Software Lliure
  • Lliurex
Linux:
És un nucli lliure de sistema operatiu basat en Unix. És un dels principals exemples de programari lliure. Linux està llicenciat sota la GPL v2 i està desenvolupat per col·laboradors de tot el món. El desenvolupament del dia a dia té lloc en la Linux Kernel Mailing List Arxive.
El nucli Linux va ser concebut pel estudiant de ciències de la computació finlandés, Linus Torvalds, en 1991. Linux va aconseguir ràpidament desenvolupadors i usuaris que van adoptar codis d'altres projectes de programari lliure per al seu ús en el nou sistema operatiu. El nucli Linux ha rebut contribucions de milers de programadors. Normalment Linux s'utilitza al costat d'un empaquetat de programari, cridat distribució Linux.
Adjunte un vídeo interessant:




Software Lliure:
El programari lliure (en anglès free programari, encara que aquesta denominació també es confon a vegades amb "gratis" per l'ambigüitat del terme "free" en l'idioma anglés, per la qual cosa també s'usa "lliure programari" i "logical lliure") és la denominació del programari que respecta la llibertat dels usuaris sobre el seu producte adquirit i, per tant, una vegada obtingut pot ser usat, copiat, estudiat, modificat, i redistribuït lliurement. Segons la Free Programari Foundation, el programari lliure es refereix a la llibertat dels usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, modificar el programari i distribuir-ho modificat.

El programari lliure sol estar disponible gratuïtament, o al preu de cost de la distribució a través d'altres mitjans; no obstant açò no és obligatori que siga així, per tant, no cal associar programari lliure a "programari gratuït" (denominat usualment freeware), ja que, conservant el seu caràcter de lliure, pot ser distribuït comercialment ("programari comercial"). Anàlogament, el "programari gratis" o "gratuït" inclou en ocasions el codi font; no obstant açò, aquest tipus de programari no és lliure en el mateix sentit que el programari lliure, llevat que es garantisquen els drets de modificació i redistribució d'aquestes versions modificades del programa.

Tampoc ha de confondre's programari lliure amb "programari de domini públic". Aquest últim és aquell programari que no requereix de llicència, doncs els seus drets d'explotació són per a tota la humanitat, perquè pertany a tots per igual. Qualsevol pot fer ús d'ell, sempre amb finalitats legals i consignant la seua autoria original.
Adjunte un vídeo interessant:





Avantatges i inconvenients del Software Lliure:

AVANTATGES

  • Estalvis de gran quantit de diners en l'adquisició de llicències.
  • Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
  • Eliminació de barreres de pressupostos
  • Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d’ajudar
  • Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeix i són menors per l’amplia disponibilitat d’eines i lliberies.
  • Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.
  • Tendeix a ser molt eficient (perquè molta gent ho optimitza, millora).
  • Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

INCONVENIENTS
  • La corba d'aprenentatge és major.
  • El programari lliure no té garantia provinent de l'autor.
  • Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates.
  • No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.
  • Les interfícies amigables amb l'usuari (GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant.
  • L’usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques
  • La diversitat de distribucions, mètodes d’ emmagatzematge, llicències d'ús, eines amb un mateix fi, etc., hi ha tanta varietat que al final poden crear confusió.

Lliurex:
És una distribució Linux que utilitza l'entorn d'escriptori GNOME.
Realitzada per la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, el seu objectiu principal és la introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació basades en programari lliure en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.









miércoles, 9 de mayo de 2012

TEMA 13, TEORÍA



XARXES SOCIALS EN EDUCACIÓ: 
TWITTER I FACEBOOK








Aquest tema està dividit en quatre apartats importants:
  1. Definició i característiques de les Xarxes Socials
  2. Tipus de Xarxes Socials
  3. Twiter i Facebook
  4. Aplicacions educatives de Twiter i Facebook.

Definició i característiques:

Les xarxes socials són xarxes online que proporcionen formes d'interacció social, definides com a intercanvi dinàmic entre persones i institucions polítiques en contextos de complexitat. Es tracta d'un sistema obert i en construcció permanent que involucra a conjunts que s'identifiquen a les mateixes necessitats i problemàtiques i que s'organitzen per potenciar els seus recursos.

Les eines que proporcionen en general les xarxes socials a Internet són:

  • Actualització automàtica de la llibreta de direccions
  • Perfils visibles
  • Capacitat de crear nous enllaços mitjançant serveis de presentació i unes altres maneres de connexió social en línia.

A les xarxes socials a Internet tenim la possibilitat d'interactuar amb moltes persones encara que no les coneixem. La xarxa no és el mateix si un dels seus membres deixa de formar part d'aquesta.

Intervenir en una xarxa social comença per trobar allà altres persones amb qui compartir els teus interessos, preocupacions o necessitats i això és el que fa que no hi hagi tant aïllament i que hi hagi molta més vida social.

La força del grup permet sobre un individu, canvis que d'una altra manera podrien ser difícils i genera nous vincles afectius i de negocis.

Tipus de Xarxes Socials:

  1. Xarxes personals: Es componen de centenars o milers d’usuaris en els quals cadascun té el seu petit “espai” amb la seua informació. Facebook, en cada espai cada persona té la seua informació.
  2. Xarxes temàtiques: Solen centrar-se en un tema en concret i proporcionen les funcionalitats necessàries per al mateix. Per exemple, una xarxa de cinema.
  3. Xarxes professionals: Dedicades exclusivament a l’àmbit laboral, en totes les seues vessants. Poden posar en contacte a aquells que oferixen treball amb els quals ho busquen. Linkedin.

Twitter:

És un servei de microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters (denominats tweets, tuits, o piulades) per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé aplicacions de tercers com Twidroid, Twitterrific, Tweetie, Faceboook, Twinkle, Tweetboard o TweetDeck.
Aquestes actualitzacions es mostren en la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les. L'usuari original pot restringir el seguiment d'aquests missatges només per part dels membres del seu cercle d'amics, o permetre el seu accés a tots els usuaris, que és l'opció per defecte.
Els usuaris poden rebre les actualitzacions des de la pàgina del Twitter, mitjançant missatgeria instantània, SMS, RSS i correu electrònic. Es calcula que es publiquen uns 130 milions de piulades al dia.


Facebook:

És una xarxa social llançada el 2004 i que pertany a la companyia privada Facebook. La xarxa permet afegir gent com a amics i enviar-los missatges, compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre d'altres coses; és obert per a tothom qui tingui més de 13 anys, i només cal una adreça de correu electrònic vàlida per registrar-s'hi. És una de les xarxes socials més conegudes actualment.
El Facebook va ser fundat inicialment per Mark Zuckerberg, estudiant d’ informàtica a la Universitat de Harvard (Estats Units), Dustin Moskovitz, Chris Hughes i Eduardo Saverin, el 4 de febrer de 2004, i en un principi la xarxa estava limitada als estudiants de la seva pròpia universitat: pretenia ser una eina de coneixement pels alumnes. Poc a poc, però, va anar-se expandint per tota l'àrea de Boston, més tard per tot el país i, actualment, la conformen més de 400 milions d'usuaris d'arreu del món.


Aplicacions educatives de Twitter i Facebook:


Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa.

- Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics.

- Informacions de caràcter més oficial, com beques, dates d'exàmens…

- Com agenda i recordatori d'esdeveniments tals com reunions o trobades.
Establir un canal de notícies en diferit mitjançant l'ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web.
Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d'un fòrum de discussió, l'abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

APLICACIONS INFORMÀTIQUES:

Study Groups. És una manera ràpida i fàcil de col·laborar amb els seus companys de classe i planificar tasques per als seus cursos, pots crear llistes de tasques, discutir certs temes, establir horaris de les reunions.
Mathemathical Formules. Amb aquesta aplicació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb formules matemàtiques, aquestes fórmules s'escriuen amb la sintaxi de Latex.
CiteMe. Amb aquesta aplicació pots obtenir cites per a les teves notes amb format de WorldCat, el catàleg més gran del món.
BooksiRead. Pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estàs llegint o has llegit també pots consultar les opinions d'uns altres o buscar usuaris amb gustos similars.

Adjunte un vídeo interessant on deixa més clar aquest tema:






domingo, 29 de abril de 2012

TEMA 12, TEORÍA


EINES DE LA WEB 2.0: WEBQUEST




Aquesta part del tema es pot complimentar amb el tema 11, ja que és una altra eina com són els Blocs i Wikis. Es un tema que està dividit en quatre apartats rellevants:

  1. Definició de Webquest
  2. Tipus de Webquest
  3. Parts d’una Webquest
  4. Exemples de Webquest

Definició:

La WebQuest és una eina que forma part d'una enciclopèdia per al treball didàctic en les arts de la moda que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d'Internet, que promou la utilització d'habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i l'autonomia dels alumnes i inclou una avaluació autèntica.

Són definides com “Una aplicació de l'estratègia d'aprenentatge per descobriment guiat a un procés de treball desenvolupat pels alumnes utilitzant els recursos de la WWW. Consisteixen a presentar-li a l'alumnat un problema amb un conjunt de recursos preestablits per l'autor de la mateixa, evitant així la navegació simple i sense rumb dels estudiants en la WWW”.

Les WebQuest són utilitzades com a recurs didàctic pels professors, ja que permeten el desenvolupament d'habilitats de maneig d'informació i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació.

Hi ha Webquest de dos tipus:

Webquests a curt termini:

La meta educacional d'una WebQuest a curt termini és l'adquisició i integració del coneixement d'un determinat contingut d'una o diverses matèries i es dissenya per a ser acabat d'un a tres períodes de classe.

Webquests a llarg termini:

Es dissenya per a realitzar-ho en una setmana o un mes de classe. Implica major nombre de tasques, més profundes i elaborades; solen culminar amb la realització d'una presentació amb una eina informàtica de presentació (Powert Point, pàgina web,..).

Una nova modalitat inspirada en el concepte de les WebQuests creat per Bernie Dodge són les MiniQuest:

Consisteixen en una versió de les WebQuests que es redueix a sol tres passos: Escenari, Tasca i Producte. Poden ser construïdes per docents experimentats en l'ús d'Internet en 3 o 4 hores i els estudiants les realitzen completament en el transcurs d'una classe de 50 minuts. Poden ser utilitzades per docents que no compten amb molt temps o que amb prou faenes s'inicien en la creació i aplicació de les WebQuests. Són un punt d'inici lògic per als professors que compten amb diferents nivells d'habilitat per a crear ambients d'aprenentatge en línia. Els docents nous en el món de l'Internet trobaran en les MiniQuests un model intuïtiu, realitzable i que per tant els ajudarà a donar els seus primers passos en la construcció d'Activitats d'Aprenentatge Basades en la Xarxa.

Parts d’una Webquest:

S'espera que una WebQuest tinga almenys les següents parts: una introducció clara, succinta que proporcione la informació necessària per a iniciar l'activitat; una tasca central interessant i concreta; una col·lecció de recursos (llocs web fonamentalment) on trobar la informació necessària; una descripció pas a pas del procés que s'utilitzarà per a la tasca, pautes per a organitzar la informació adquirida (preguntes que han de ser contestades, etc.) aquesta serà la part fonamental per als alumnes; l'avaluació del treball dels alumnes i com a última part, una conclusió, que repasse el que han après els alumnes i com pot ser aplicat en altres temes.

Exemples de Webquest:

Enllaç on podem trobar diferents Webquest:

http://www.aula21.net/tallerwq/fundamentos/ejemplos.htm

Adjunte uns enllaços interessants:

http://www.youtube.com/watch?v=wjvO8hTea2I

http://www.youtube.com/watch?v=k533RlyoSwQ

TEMA 11, TEORÍA


EINES DE LA WEB 2.0: BLOCS I WIKIS

Aquest tema és molt interessant i profitós, ja que estem treballant dia a dia amb els Blocs a les classe d’Aules.

Ens ajuda a saber:
1) Característiques d’un Bloc.
2) Tipus de Blocs
3) Característiques d’una Wiki
4) Exemples de Blocs i Wikis
5) Ús didàctic de Blocs i Wikis



En primer lloc, sobre les característiques d’un Bloc podem trobar:

Un bloc és un espai Web personal en el qual el seu autor (poden haver-hi diversos autors autoritzats) pot escriure cronològicament articles, notícies...(amb imatges i enllaços), però a més és un espai col·laboratiu on els lectors també poden escriure els seus comentaris a cadascun dels articles (entrades/*post) que ha realitzat l'autor.
Són molt fàcils de crear, doncs, hi ha plantilles i la inclusió de textos, imatges, vídeos, sons és senzilla. Es pot accedir als blocs des de qualsevol ordinador doncs s'editen on-line. Per tant, les actualitzacions són immediates (encara que açò impedeix treballar off-line i guardar una còpia completa del bloc en un disc).
L'estructura bàsica del bloc és cronològica (els nous articles sempre apareixen els primers), però els continguts també es poden organitzar per categories (etiquetatge semàntic, tags). Els articles queden permanentment arxivats i són accessibles directament a través d'una URL (permalink).
Solen incloure un cercador intern, llistats d'altres blogs (blogrolls) i diverses funcionalitats (gadgets, ginys) com a rellotges, calendaris...
Ofereixen un servei de sindicació/subscripció RSS dels continguts, amb la finalitat de que els subscriptors puguen rebre en els seus "programes agregadores" informació sobre les actualitzacions del bloc. I alguns permeten als autors saber quan se'ls cita en un altre weblog (trackback, pingball). També resulta habitual crear agregacions de blocs (planets), amb el que es facilita el diàleg i el contrast d'idees entre autors i lectors de diferents blocs.

TIPUS DE BLOCS:

Bloc de professors:
Exemple: http://alexamorosiesbiar.blogspot.com.es/
Blocs de Blocs:
Exemple: http://www.blocdeblocs.net/
Blocs de Recursos:
Exemple: http://blocs.xtec.cat/recursosee/

Característiques d’una Wiki:

Una wiki és un espai web corporatiu, organitzat mitjançant una estructura hipertextual de pàgines (referenciades en un menú lateral), on diverses persones autoritzades elaboren continguts de manera asíncrona. Solen mantenir un arxiu històric de les versions anteriors i faciliten la realització de còpies de seguretat dels continguts.

Igual que els blocs són espais on-line molt fàcils de crear doncs hi ha plantilles i la inclusió de textos, imatges, vídeos, sons és senzilla. Solen incloure un cercador intern i faciliten les sindicació de continguts.

Enfront dels blocs que s'articulen mitjançant articles en ordre cronològic i que poden estar més orientats a informar i promoure comentaris crítics, les wiki s'organitzen per pàgines amb etiquetes (sense ordre cronològic) i estan més orientades a la creació de textos conjunts i síntesis i a la negociació de continguts i significats entre diverses persones.

D'altra banda, els blocs permeten que els visitants deixen comentaris encara que sense modificar els articles que han escrit els seus autors (continguts estàtics), mentre que les wikis no preveuen que els visitants deixen comentaris (llevat que es registren); les persones autoritzades si poden modificar i ampliar les seues pàgines (continguts dinàmics) en qualsevol moment.

Pel que fa als exemples dels Blocs i Wikis, podem observar els enllaços anteriorment adjuntats dels Blocs més els següents Wikis:


I per últim, l’ús didàctic dels Blocs i Wikis podem dir:

- Es poden utitlitzar com a portfoli digital. Poden elaborar aquí alguns dels treballs que els encarreguin els professors.

- Fer brainstorning sobre un tema.

- Coordinació del periòdic escolar o de qualsevol activitat.

- On el professorat emmagatzema i ordena materials i informacions d'interès per al seu treball.

- Enllaç al bloc tauler d'anuncis del professor (RSS alumnes).
- Bloc personal del professor, orientat als seus col·legues.

Adjunte un enllaç perquè quede més clar la Web 2.0: